Cirurgia
Femoropatelar o rotuliá
Descripció
Quins problemes podem trobar a l’articulació femoropatel·lar?
Són bàsicament dos: el dolor, i la inestabilitat, encara que de vegades es poden veure interconnectats.
El dolor femoropatelar o dolor anterior del genoll es manifesta com a dolor a la cara anterior del genoll i es calcula que representa un 50% de tots els dolors del genoll. Tot i que no se sap bé l’origen d’aquest dolor, es considera que és generat per la irritació del teixit sinovial que envolta la ròtula.
La ròtula o patela és un os que ofereix unes característiques molt particulars. Es troba sostingut en totes les vores per músculs i lligaments, lliscant a la tròclea o corredissa del fèmur de forma similar a un tren per les seves vies.
La inestabilitat femoropatel·lar es presenta quan aquesta mobilitat es troba anormalment augmentada i pot o no cursar amb dolor. En altres paraules, quan les vies es troben disposades de forma irregular, o el tren (la ròtula) presenta unes característiques que no concorden gaire bé per aquestes vies.
Dolor Femoropatelar
El dolor es genera després d’un augment de pressió entre la ròtula i la corredissa femoral. Com més flexioni el genoll, sobretot entre 30º i 90º i més encara si s’hi fa carregant pes, més augmenta aquesta pressió que pot generar irritació i desgast del cartílag articular. És per això que aquest dolor es presenta tan característicament en baixar o pujar escales, o en estar molt de temps amb els genolls flexionats.
Factors predisponents
Tot i que en un percentatge elevat de pacients el dolor s’inicia de forma espontània sense un motiu aparent, en la majoria de casos hi ha factors que predisposen a la síndrome femoropatel·lar:
- Quan la ròtula no es troba simètricament a la corredissa del fèmur, es genera un desequilibri que comporta irritació i desgast del cartílag.
- Excés d'activitats negatives per al dolor femoropatel·lar.
- Genu valg.
- Laxitud articular.
- Luxacions de ròtula.
- Torsió tibial externa.
- Debilitat del múscul vast medial (zona interna del quàdriceps).
- Traumatismes del genoll.
Esports
Hi ha molt poca pressió entre la ròtula i el fèmur quan el genoll està estès o mínimament flexionat. Per això, les millors activitats són les que limiten la flexió fins als 45 º.
Esports bons
Són aquells que algunes persones poden fer i no generen dolor.
- Natació (pataleig amb genolls estesos. Pot realitzar-se amb peus d'ànec)
- Caminar, córrer lentament en superfície plana i tova
- Patinar
- Exercicis de musculació amb el genoll en extensió o amb mínima flexió
Esports qüestionables
Són aquells que algunes persones poden fer, però a d’altres els hi genera dolor.
- Bicicleta (col·locar el selló alt i evitar pendents)
- Bicicleta el·líptica
- Futbol
- Esquí
- Tennis
- Hoquei
Esports perjudicials
Són realment dolents per al dolor femoropatel·lar.
- Vòlei
- Bàsquet
- Córrer en muntanya
- Spinning
- Gimnàstica amb Steps
- Pádel
- Exercicis de gimnàs que obliguin a una flexió màxima del genoll
Tractaments
Es basa en dos principis: reduir la inflamació i millorar la dinàmica entre la ròtula i el fèmur.
Repòs
Només en els casos d’un genoll molt dolorós i inflamat. El dolor ha de ser el guia per a la realització de les seves activitats. Cert disconfort o molèsties no són un problema, només ha de descansar quan hi hagi dolor.
Gel
És recomanat en els períodes inicials, sobretot en acabar la jornada o activitat esportiva. S’ha d’aplicar uns 15 minuts.
Antiinflamatoris
Amb el mateix objectiu que el repòs i el gel, és a dir, per reduir la inflamació i el dolor.
En resum:
- Mantingueu tant com sigui possible la cama elevada.
- Apliqueu gel per 15 minuts 4 o 5 vegades al dia.
- Preneu els antiinflamatoris recomanats.
- Utilitzeu la medicació pautada com de rescat si hi ha dolor intens.
Exercicis
Es sin lugar a duda el elemento fundamental de todo tratamiento del dolor femoropatelar. Hasta el 95% de los pacientes mejoran con una rehabilitación realizada correctamente. Hay que tener en cuenta que si los músculos del muslo son fuertes, la rótula se moverá dentro de la corredera del fémur con menos presión. Desgraciadamente, es del día a día observar una incorrecta realización y continuidad de los ejercicios por parte de los pacientes. Por lo general, la falta de información médica detallada genera una incorrecta realización de los ejercicios por parte del paciente que no permite obtener ninguna mejoría. Y sobre todo, la propagación de centros de rehabilitación que trabajan en convenio con mutuas de seguros de salud, que retribuyen las sesiones muy por debajo del coste para que un fisioterapeuta esté con el paciente durante la sesión. Por ello realizan protocolos uniformes para todos los pacientes, sin asistencia de los fisioterapeutas y con tratamientos con mínima o nula eficacia (ultrasonidos, electroestimulación aislada, magnetoterapia, etc). Esto genera decepción y frustración en los pacientes llevándole a abandonar su tratamiento de recuperación.
Los ejercicios deben hacerse al menos 3 veces a la semana con una intensidad máxima, alrededor de unos 30 a 60 minutos por sesión. Hay 5 tipos esenciales de ejercicios a realizarse:
- Potenciar músculos del muslo
- Estiramientosde isquiotibiales
- Rotadoresexternos de la cadera
- Ejercicios de core
- Propiocepción
Inestabilitat Femoropatelar
La inestabilitat femoropatel·lar es presenta quant la mobilitat de la ròtula es troba anormalment augmentada i pot o no cursar amb dolor. La ròtula posseeix un moviment complex mentre llisca a diferents graus de flexió del genoll sobre la tròclea o corredissa femoral. Pot ser que aquesta tingui una disposició anòmala, o que la ròtula no estigui centrada en aquesta. En altres paraules, quan les vies (corredissa femoral o tròclea) es troben disposades de forma irregular, o el tren (la ròtula) presenta unes característiques que no concorden gaire bé per aquestes vies.
Factors predisponents
En la majoria dels casos hi ha factors que predisposen a la inestabilitat rotuliana o femoropatelar:
- Quan la ròtula no es troba simètricament a la corredissa del fèmur
- Genu valg (veure osteotomies)
- Ròtula alta (més alta d'on hauria d'estar, i per això no se centra bé a la corredissa troclear)
- Anteversió femoral augmentada (la corredissa femoral es troba mirant més internament del que cal)
- Torsió tibial externa augmentada (La tíbia mira més fora del que deu).
- Displàsia troclear (la forma de la corredissa troclear és plana o convexa)
- Trencament del lligament patelofemoral medial (lligament que ancora la ròtula al fèmur i que es troba malmès en gairebé tots els casos de luxació franca de ròtula)
- Augment de distància en la relació entre la corredissa troclear i la inserció del tendó rotulià en la tuberositat de la tíbia (Augment de la distància TAGT)
La cirurgia
Un percentatge de pacients necessitarà una cirurgia per tractar el seu dolor i/o inestabilitat femoropatel·lar. Aquesta és, en general, indicada en el cas de dolor que ha fracàs després d’un tractament basat en exercicis correctament realitzats almenys uns 3 a 6 mesos. En els casos d’inestabilitat rotuliana, la indicació quirúrgica és més precoç. Es considera que davant d’un segon episodi de luxació, el més apropiat seria una correcció quirúrgica, perquè cada episodi genera un dany irreparable al cartílag articular. Fins i tot hi ha casos que es recomana la cirurgia davant només del primer episodi de luxació. L’elecció de les múltiples tècniques quirúrgiques disponibles que es farà es basa en les alteracions particulars de cada pacient.
Aquestes es determinen mitjançant l’exploració física i mitjançant estudis radiològics com ara la tomografia computada torsional i la radiologia simple. El paper de la ressonància magnètica en la patologia femoropatel·lar és també essencial per determinar elements com el desgast del cartílag i altres lesions associades.
Tenint en compte les alteracions observades, les opcions quirúrgiques generalment es troben entre:
- Alliberament o allargament de l'aleró rotulià lateral (per cirurgia oberta o artroscòpica).
- Distalització o descens rotulià.
- Medialització amb o sense anteriorització de la tuberositat tibialfemoropatellar.
- Remodelació rotuliana.
- Imbrincat del vast medial oblic.
- Pròtesis femoropatel·lar.
- Reconstrucció del lligament patelofemoral medial.
- Trocleoplàstia (remodelació de la corredissa femoral).
Cadascuna d'aquestes tècniques es poden fer de manera aïllada o associades entre elles.
La reconstrucció del lligament femoropatel·lar medial es considera avui dia l’element crucial a qualsevol cirurgia d’inestabilitat rotulià. Pot o no necessitar altres tècniques quirúrgiques associades, però aquest lligament segui ser invariablement reconstruït.
El Dr. Gelber utilitza una tècnica de reconstrucció del lligament femoropatel·lar medial innovadora, diferencial i àmpliament demostrada en nombrosos estudis científics de la seva autoria. Aquesta tècnica permet el retorn esportiu complet només als 3 mesos des de la cirurgia, en contraposició als 6-8 mesos de la resta de tècniques utilitzades per la gran majoria de cirurgians.
El més important és veure allò que resulta invisible per als altres
Cures
Abans de la cirurgia
El Dr. Gelber avalua el genoll mitjançant proves clíniques, radiografies, ressonància magnètica i un estudi torsional amb tomografia per determinar l’origen del problema i quines són les alteracions a corregir. Per al discerniment diagnòstic i terapèutic entre els diferents graus de lesió i específicament que alteracions han de ser corregides o no, es requereix de precisió i experiència. Tot això és explicat al detall al pacient per a la seva completa comprensió de la lesió.
Després de la cirurgia
El dia de l’alta hospitalària i abans de marxar a casa, el pacient rep tota la informació necessària en relació amb les cures postoperatòries i deixa l’hospital amb una cita als 10 dies aproximadament, per revisar la ferida quirúrgica i retirar-ne els punts.
Rehabilitació
El tipus de rehabilitació varia segons la cirurgia realitzada, però sempre se centra en els mateixos principis descrits prèviament, amb enfortiment del quàdriceps, del core i dels rotadors del maluc, i amb estiraments musculars sobretot dels isquiotibials (veure vídeos). La majoria dels pacients obtenen una millora funcional gairebé completa entre els 3 i els 6 mesos, tot i que són esperables progressos addicionals menors fins a l’any de la intervenció.
Preguntes freqüents
Quines són les causes més comunes de la lesió del tendó rotulià?
Les lesions del tendó rotulià solen estar associades a la pràctica d’esports de salt, com el bàsquet o el voleibol, on s’incrementa la tensió en el tendó que connecta la ròtula amb la tíbia. També poden ser causades per un desequilibri muscular que provoca un esforç excessiu, especialment durant activitats que inclouen salts o moviments repetitius d’extensió del genoll.
Altres factors de risc inclouen un estil de vida sedentari seguit d’un augment brusc de l’activitat física, així com una tècnica inadequada en la realització d’exercicis. Aquestes condicions poden generar microlessions en el tendó, causant inflamació o fins i tot tendinitis crònica.
Com es diagnostica una lesió del tendó rotulià?
El diagnòstic d’aquestes lesions comença amb una avaluació clínica detallada. L’especialista indagarà sobre l’historial mèdic, els símptomes i les activitats recents que puguin haver provocat el dolor al genoll. És habitual que el metge explori el tendó rotulià per identificar zones específiques de dolor o inflamació.
Per confirmar el diagnòstic, sovint es prescriu una radiografia o una ecografia del genoll per obtenir imatges d’alta resolució del tendó afectat. Aquests estudis ajuden a descartar lesions relacionades, com danys en el lligament encreuat anterior, i a avaluar el grau de la lesió del tendó.
Quina gravetat pot tenir aquesta lesió si no es tracta?
Si no es tracta, aquesta lesió pot evolucionar cap a una tendinitis crònica, provocant un dolor constant al genoll i dificultant activitats quotidianes com caminar o pujar escales. A més, la tensió acumulada podria derivar en una ruptura del tendó, una condició que requereix atenció quirúrgica.
En casos greus, la manca de tractament pot generar un debilitament progressiu del tendó, afectant la capacitat d’estendre el genoll i limitant la pràctica esportiva o qualsevol activitat física. Això també podria augmentar el risc de lesions en altres estructures, com el lligament encreuat.
Quin és el millor tractament per a la lesió del tendó rotulià a Barcelona?
El tractament dependrà de la gravetat de la lesió. En casos lleus o moderats, l’enfocament inicial inclou teràpia física per estirar i enfortir el tendó, així com l’aplicació de tècniques per reduir la inflamació. També podria indicar-se l’ús de dispositius ortopèdics per alleujar la tensió en el tendó rotulià que s’insereix a la tíbia.
En situacions més greus, podria ser necessària una intervenció mèdica, com la infiltració de plasma ric en plaquetes o una cirurgia mínimament invasiva. Aquests procediments busquen afavorir la maduració del teixit del tendó i accelerar el procés de recuperació.
És necessari operar aquest tipus de lesions?
La cirurgia no sempre és necessària per tractar les lesions del tendó rotulià. En la majoria dels casos, els tractaments conservadors, com la teràpia física, són efectius per alleujar els símptomes i restaurar la funcionalitat del tendó. No obstant això, si la lesió és greu o si hi ha una ruptura completa del tendó, la cirurgia mínimament invasiva pot ser imprescindible.
La cirurgia ortopèdica i traumatològica per a aquestes lesions busca reparar el tendó danyat i garantir el seu enfortiment i maduració. Aquest procediment permet, gairebé sempre, una recuperació adequada per tornar a l’activitat física.
Quines són les teràpies físiques més utilitzades?
Les teràpies físiques per a les lesions del tendó rotulià inclouen exercicis de reforç progressiu i tècniques d’estirament per millorar l’elasticitat del tendó. Aquests exercicis solen centrar-se en la millora del control muscular i en reduir el desequilibri muscular que augmenta el risc de noves lesions.
A més, és habitual utilitzar teràpia manual, ultrasons terapèutics i electròlisi percutània per afavorir la regeneració del teixit. Aquestes tècniques ajuden a disminuir el dolor al genoll i a preparar el tendó per suportar novament la càrrega d’activitats com els esports de salt.
Quant de temps es triga a recuperar-se d'una lesió al tendó rotulià?
El temps de recuperació pot variar segons la gravetat de la lesió i el tractament aplicat. Per a lesions lleus, la recuperació pot durar aproximadament entre 6 i 12 setmanes, sempre que se segueixin les recomanacions de l’especialista i es mantingui una teràpia física adequada.
En casos més greus o després d’una cirurgia, el període de recuperació podria allargar-se entre 3 i 6 mesos, tenint en compte que l’enfortiment i maduració del teixit del tendó requereix temps i dedicació per evitar recaigudes.
Són efectius els tractaments no quirúrgics per a aquestes lesions?
En la majoria dels casos, els tractaments no quirúrgics són efectius per tractar les lesions del tendó rotulià. Teràpies com exercicis específics per estirar i enfortir, combinades amb fisioteràpia i modificacions en l’activitat física, ajuden a reduir el dolor al genoll i a millorar la funcionalitat del tendó.
Tanmateix, si la lesió és crònica o implica una ruptura del tendó, els tractaments no quirúrgics podrien no ser suficients. En aquests casos, un especialista podrà recomanar opcions més avançades, com una intervenció mínimament invasiva.
Com pot ajudar un especialista a tractar el tendó rotulià?
Un especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia pot avaluar amb precisió l’estat del tendó rotulià mitjançant proves diagnòstiques com radiografies o ecografies del genoll que permetin obtenir imatges detallades. Basant-se en aquests resultats, dissenyarà un pla de tractament personalitzat que podria incloure teràpies físiques, infiltracions o cirurgia.
A més, l’especialista orientarà sobre com prevenir futures lesions, ajustant la pràctica esportiva o l’activitat física per minimitzar els factors de risc i millorar la teva qualitat de vida.
Quan hauria de visitar un especialista per avaluar la meva lesió?
Hauries de visitar un especialista si experimentes dolor persistent al genoll, especialment després de realitzar activitats físiques o esports de salt. També és important buscar ajuda si sents debilitat en estendre el genoll o si sospites d’una possible ruptura del tendó.
Una consulta precoç permet un diagnòstic precís i un tractament adequat, evitant que les lesions del tendó rotulià progressin cap a complicacions més greus que podrien requerir cirurgia.
Visiteu el nostre consultori
Dr. Pablo Gelber | Traumatòleg genoll Barcelona
Pg de Gràcia. 118 2do, 08008 Barcelona